Una poesia d’un bon company i amic: Álvaro Castaño

17 04 2008

EL CALIU.

Ja són 20 primaveres
les que duc a l’esquena.
I no vull més sorpreses,
que els teus llavis contra els meus.

Al costat d’una estrela,
he vist passar els teus ulls.
Al costat de la brossa,
m’he vist jugant amb les flors.

Que ja són 20 primaveres
i les flors no em senyalen.
Que he anat de punta a punta
esperant el caliu, el caliu.

He viatjat per mirades,
i m’he parat quan no ho esperaves.
M’he baixat, del carro i t’he observat
però no t’he pogut tocar…
Ni parlar-te d’un “nosaltres”,
ni estimar-te vora el riu.
M’he quedat amb les ganes,
i tu t’has rigut.

Que ja són 20 primaveres
i les flors no em senyalen.
Que he anat de punta a punta
esperant el caliu, el caliu.


Accions

Informació

Una resposta

17 04 2008
Álvaro

Mira que has sigut ràpid xe… M’alegre que t’haja agradat. :D

Deixa un comentari