El xixonenc

Ens podem sentir orgullosos de tenir en el nostre vocabulari xixonenc una paraula que només s’utilitza ací perquè encara que el diccionari Alcover-Moll explicita que també s’utilitza a més llocs, quasi podem afirmar, que en altres parlars gaire bé ja s’ha perdut. Així que vos anime a que continueu utilitzant-la.

RAOR (i ant. rasor). m.
|| 1. Ganivet de tall molt fi, destinat especialment a raure el pèl de la barba o els cabells; cast. navaja de afeitar. La tua lengua, axí com a raor tayllant, taylla los altres per diverses infàmies, Eximenis Terç, c. 114. Hagueren-la obrir ab un rahor, Tirant, c. 97. No volia que… lo afeytassen ab tisores ni ab rahor, Scachs 63. Sia foradat ab lo rasor, Cauliach Coll., ll. ii, c. 4. Mentres es barber se passava es rahó p’es call de sa mà, Ignor. 43.
|| 2. Ganivet en general (Alguer); cast. cuchillo. Un rasor de barba: raor d’afaitar. Un rasor de butxaca: un ganivet trempa-plomes. Un rasor de taula: ganivet de menjar.
|| 3. Peix de la família dels làbrids, de l’espècie Xyrichthys novacula, de color vermell groguenc, de cos comprimit, cap obtús, i sabor exquisit; cast. papagallo. Liura de raós e de moll, doc. a. 1361 (Hist. Pollensa, i, ap. xxix). Que los raós se venan a rahó de dos sous la lliura, Capit. Iuiça 19. En es blanc s’hi troben els raons, amb cara de peix japonès i dents que arriben a s’os, Pere Ballester (Rev. Men. xiv, 241).
|| 4. ant. Ploma petita que forma part de l’ala d’un ocell. Aquelles tres plomes chiques que estan a mija ala, un poch dauall lo muscle e a les vegades ixen de fora, són dits rahors, Anim. caçar 5 vo.
Loc.
—Tallar com un raor, o més fi que un raor: tallar molt, tenir gran agudesa. L’ayre del matí, tallant com un rasó en aquells cims, Víct. Cat., Sol. 231.
Fon.: rəó (Barc., Tarr., Men.); raóɾ (Alcoi, Xixona); rəzó (Conflent, Alt Empordà, Vendrell); razó (Alg.); rəvó (Mall., Eiv.); rəɣú (Ross.).
Intens.:—a) Augm.: raoràs.—b) Dim.: raoret.—c) Pejor.: raorot. (En el llenguatge vulgar s’usen les formes raonet i raonot, perquè, no pronunciant-se la -r final de raor, aquest mot ha estat considerat com un dels acabats en -ó, que formen el plural en -ons i els derivats en -onet, -onot).
Var. form. ant.: rador (doc. a. 1423, ap. Aguiló Dicc.).
Etim.: del llatí rasōre, mat. sign. ||1, derivat del verb radĕre, ‘raure’.