El xixonenc

AROMES DE LA TERRA
Contava Galiana al seu primer llibre una bonica anècdota sobre uns prínceps japonesos que en el seu viatge per Europa recalaren per la bella Xixona i quedaren encisats pels dolços aromes de mel i ametlla torrada que es podien ensumar pels carrers. La bella Xixona, el poble del torró, cèlebre en el món pels seus aromes i sabors.
Com han canviat les coses des d’aquells temps! Fins que ahir la pluja ens va beneir amb la seua presència i va netejar l’aire malaltís per la calor i la secor, els ciutadans xixonencs hem patit una setmana d’aromes ben distints. Des de l’abocador que tenim l’honor d’allotjar en el nostre poble (brillant ocurrència) pujaven durant tota la setmana passada olors de brossa i putrefacció que podien sentir-se des de tots els racons de la localitat, des de l’Espartar fins a més enllà del Castell (i potser més enllà encara).
La bella Xixona, el poble del torró, cèlebre en el món pels seus aromes i sabors, invadida ara per la pudor de merda i fem. Qui anava a dir-los-ho, a aquells prínceps japonesos.